Pares, i pares

Platja de S'agaró. Dissabte de juny.

Estirada en una hamaca contemplo dues famílies aparentment clòniques -pare, mare i fill, d'uns tres anys-. Res em fa pensar que descobriré que lo similar és a tocar de lo diametralment oposat.

La mare de la família A prén el sol completament estirada, ulls tancats, abocats el sentits a re-omplirse amb l'energia del sol. La mare de la família B també té una estoneta de vacances de maternitat, sembla, i ara prén el sol, ara entra a l'aigua, ara passeja per la riba.

Els nens són a càrrec dels pares.

El pare de la família A pul·lula d'aquí cap allà, mans creuades rere l'espatlla, cigarret a la boca, panxolina incipient. Ufà, orgullòs de ser qui és. Com una caricatura d'una platja dels anys 70. Darrera seu, el nen correteja d'aquí cap allà, imitant l'erràtic rumb del seu pare. De tant en tant, suposo que per cridar l'atenció, juga a agafar un grapat sorra amb les mans i llençar-la a terra des d'una alçada superior a la del seu cap. Només quan  són més que evidents els caguemtot dels ocupants de les tovalloles i tumbones veïnes, el pare baixa la vista cap al seu infant i crida:

- Nen, vols vigilar! Això nosfa,  sents?

Remarco que no li diu ni pel seu nom.

El pare de la família B és assegut a la sorra amb la seva filla i un povalet. Omple el povalet de sorra, la filla buida el povalet de sorra. Omple el povalet, buida el povalet. Omple el povalet, buida el povalet... Aquest joc tan bàsic es perllonga estona i estona amb una tendresa sense palitatius. S'aixeca. Va a  omplir el povalet d'aigua. Fa un castell. La nena desfà el castell. Fa el castell, desfà el castell. Em commou aquest pare amb un somriure infinit, amb una paciència infinita, que alenta cada gest de la seva filla, cada so que emet, cada moviment de mans. S'acosta la mare. S'asseu. Ara són tres a jugar.

La mare de la família A encara prén el sol. El pare de la família A encara passeja amb les mans a l'esquena i el fill encara el segueix, com un gosset,  per tota la la platja. De tant en tant sento cridar el pare A. Però ja no em molesto en obrir els ulls. Ja sé el pa que s'hi dona.

Em faig una idea de com poden ser cadascuna d'aquestes dues criatures quan es facin grans.

M’agrada recordar coses que m’agraden

M’agrada la compota de poma. M'agraden les veus greus. No m’agrada tenir fred en sortir del llit, ni els texans amb sabates de taló. M’agraden les dutxes molt calentes i beure el cafè amb llet al llit. M’agrada que em truqui un amic que fa molt que no veig; la vista de San Francisco des d’Angel Island, l'arrossejat de la meva mare. No m’agrada que als bars em prenguin per invisible. No m'agrada la gent que maltracta els animals. M'agrada el caos de Jemal Efna. M’agrada l’olor de terra molla i agafar una tassa "mug" de té calent amb les dues mans. M’agrada beure cocacola després de banyar-me al mar,  l’olor de la molsa. No m'agrada que em manin. No m'agraden els genolls. No m'agraden els embussos. No m'agrada esperar. M'agrada el somriure del meu marit i com li brillen els ullets quan està content.  M'agraden les bufandes, les botes i els abrics de cuir. No m'agraden els impermeables, ni les calces sintètiques, ni que la gent vesteixi sabates fosques amb mitjons clars. M'agrada Barcelona des d'un avió i el calfred de l'aftersun sobre la pell calenta. M’agrada acariciar el llom del meu gos i el silenci de les nevades de flocs grans i rodons. M'agrada escoltar la Callas els diumenges al matí i que sigui de dia quan plego de treballar. M'agraden els patis de veïns de l'Eixample, el whisky de Malta. M'agraden les revistes de moda, fumar, les cases de sostres alts i els dies de sol a Paris. M’agrada la remor d’un pati de col·legi, els cels de febrer a Madrid, l’olor de nen petit. M'agrada estirar-me a terra per veure córrer els núvols quan fa vent. M'agraden els petons i les abraçades.  No m'agraden les mans suades, ni la gent que encaixa la mà sense esma. M'agrada veure el fons dels ulls. M'agrada riure i plorar.  No m’agrada mullar-me amb la pluja fineta però m’agraden les tempestes. M’agrada recordar coses que m’agraden.