Pares, i pares

Platja de S'agaró. Dissabte de juny.

Estirada en una hamaca contemplo dues famílies aparentment clòniques -pare, mare i fill, d'uns tres anys-. Res em fa pensar que descobriré que lo similar és a tocar de lo diametralment oposat.

La mare de la família A prén el sol completament estirada, ulls tancats, abocats el sentits a re-omplirse amb l'energia del sol. La mare de la família B també té una estoneta de vacances de maternitat, sembla, i ara prén el sol, ara entra a l'aigua, ara passeja per la riba.

Els nens són a càrrec dels pares.

El pare de la família A pul·lula d'aquí cap allà, mans creuades rere l'espatlla, cigarret a la boca, panxolina incipient. Ufà, orgullòs de ser qui és. Com una caricatura d'una platja dels anys 70. Darrera seu, el nen correteja d'aquí cap allà, imitant l'erràtic rumb del seu pare. De tant en tant, suposo que per cridar l'atenció, juga a agafar un grapat sorra amb les mans i llençar-la a terra des d'una alçada superior a la del seu cap. Només quan  són més que evidents els caguemtot dels ocupants de les tovalloles i tumbones veïnes, el pare baixa la vista cap al seu infant i crida:

- Nen, vols vigilar! Això nosfa,  sents?

Remarco que no li diu ni pel seu nom.

El pare de la família B és assegut a la sorra amb la seva filla i un povalet. Omple el povalet de sorra, la filla buida el povalet de sorra. Omple el povalet, buida el povalet. Omple el povalet, buida el povalet... Aquest joc tan bàsic es perllonga estona i estona amb una tendresa sense palitatius. S'aixeca. Va a  omplir el povalet d'aigua. Fa un castell. La nena desfà el castell. Fa el castell, desfà el castell. Em commou aquest pare amb un somriure infinit, amb una paciència infinita, que alenta cada gest de la seva filla, cada so que emet, cada moviment de mans. S'acosta la mare. S'asseu. Ara són tres a jugar.

La mare de la família A encara prén el sol. El pare de la família A encara passeja amb les mans a l'esquena i el fill encara el segueix, com un gosset,  per tota la la platja. De tant en tant sento cridar el pare A. Però ja no em molesto en obrir els ulls. Ja sé el pa que s'hi dona.

Em faig una idea de com poden ser cadascuna d'aquestes dues criatures quan es facin grans.